El nom del blog és en honor a la meva mare, que sempre em diu que vaig molt glamurosa a les competicions...ja que sempre porto colors roses, vaig conjuntada etc
Començo el blog per explicar les meves aventuretes en el món de l'esport, i el començo justament avui per que ahir vaig complir el repte que feia temps que m'estava preparant fer la MITJA MARATÓ DE BARCELONA!
La meva aventura de fer la mitja marató va començar el 6 de novembre. Vem anar a passar el cap de setmana a Orihuela per que feien el campionat de llarga distància de triatló i vaig anar a animar al Dani! tornant li vaig proposar que volia fer la mitja marató de bcn al Febrer, i el Dani em va dir que m'ajudaria, i així va ser. Cada setmana m'anava passant els entrenos m'anava assesorant, m'explicava tècniques de com correr millor etc (aprofito per agrair-li al Dani de tot cor tot l'esforç que ha fet preparant-me setmana a setmana tots els entrenos, i desitjar-li també molta sort aquest cap de setmana al campionat de triatló de València)
A només dues setmanes de realitzar la mitja vaig sortir un cap de setmana a fer tirada llarga de córrer, 18km més o menys, i al acabar em vaig fer mal al genoll! em vaig "rallar" moltíssim ja que em feia por no poder fer-la, menys mal que no va ser res, una sobrecàrrega normal ja que vaig fer més esforç del que normalment estava acostumada a fer, una setmana de descans i com nova.
la setmana abans de la mitja vaig fer quasi bé descans absolut correr dos dies 30 minuts i nedar poquet...apart estava super nerviosa, la panxa remoguda, nerviosa tot el dia (ja os podeu imaginar, lo normal abans de qualsevol repte)
Dissabte 25 - començava tot...a les 20.00h agafo el cotxe per anar a Bcn que havia quedat amb la Laura que sopava i dormía a casa seva així el dia de la mitja baixavem en moto des de casa seva i era més cómode per mi, ja que la meva parella no comparteix gaire aquesta passió de correr, nedar, anar en bici...que tinc jo i em sabia greu que estigués des de les 8 del matí fins les 11 aprox esperant-me.
Vem fer les dues una pasta party a un rte de la zona del paralel, i després a dormir ben aviat per que a les 6.30h ens haviem d'aixecar.
Diumenge 26 - 6.30h del matí sona el despertador!! quins nervis, quines ganes de fer la mitja, quina por de no saber com reaccionarà el meu cos...Ens fem un suc de taronja natural i un "biquini" esmorzem amb tranquilitat i marxem cap a Arc de triomf que haviem quedat a les 8.00 amb la Núria i el Nani (que també feia la mitja). Després de tenir problemes per saber on deixar la meva inmensa bossa, la deixem al guardarobes i baixem trotant cap a la sortida (ja havien començat) ens colem al calaix dels corredors que volien fer 1hora 50min aprox i començo a correr mooolt tranquilament, volia reservar-me el màxim possible, per que jo em sentía bé, forta, amb ganes, però no sabia realment el que era!
Vaig passar el km 10 DE PUTA MADRE em sentía genial, amb força, no em feia mal res, estava gaudint, portava la música i tenia ganes de seguir, de seguir disfrutant, però va ser quan vaig arrivar al km 16 que el meu cos va donar un "bajón", em van començar a fer mal els genolls, molt mal la planta del peu esquerra, tenia calor..Els km a partir d'aquest passàven mooolt lents, jo a mi mateixa em deia "MARINAAA NOMÉS QUEDEN 5 KM, HAS DE SER FORTA AGUANTAR, ÉS EL TEU REPTE", però alhora també pensava que 5 km és molt i que jo em sentía sense forçes ja!! "He de ser forta, he d'aguantar!!"
Tenia l'esperança de que el Víctor estigués al km 18 o així i m'acompanyés en els últims km, necessitava forçes per que realment NO les tenia, la gent m'animava, cridava el meu nom, hi havia música, però jo no podia, sentía que no podía més que el meu cos no aguantava...pero alhora pels meus nassos havia d'aguantar, tenia que acabar la mitja!
arriva el km 20 no podía més el peu em feia molt de mal, no havia vist al Víctor, necessitava ànims, necessitava forçes, i les vaig treure d'on no les tenia, veig ja el km 21 i la meta i allà estava el Víctor amb la Núria, el Nani i la Laura que ja havien acabat, els hi vaig fer un gest dient-lis que no podía més que no aguantava, em van donar ànims i les forçes que necessitava per fer l'últim mig km i arrivar a la meta!
VAIG ARRIBAR A LA META!! em vaig dir a mi mateixa: "MARINA HO HAS FET!! HAS ACABAT LA MITJA MARATÓ!!" no podía parlar vaig veure el Víctor el vaig abraçar i em vaig arrepenjar a ell, no podía amb el meu cos, em feia mal TOT, els genolls, els peus, l'esquena, els braços, estava morta! pero ho havia fet, havia acabat!!!!!
vaig estirar una mica, i vem anar a esmorzar el Víctor i jo! i després obviament cap a casa a explicar la historieta als meus pares, quan em vaig treure les bambes, tenia sang als peus, bullofes...però amb la paella que em va fer la meva mare se'm va passar tot, una bona migdiada i com nova!!
ara...ja estic pensant quin serà el meu pròxim repte!! segurament triatló de Sitges!
abans d'acabar amb la crónica d'avui, vull donar les gràcies a tots els meus amics que m'aguanteu i m'apolleu en les meves bogeries, ja que la Laura i la Silvia sempre que poden també em venen a veure a qualsevol de les coses que faig!
Aquesta foto me la va fer el Víctor ja a l'arrivada!!
